La Rioja
img
Jugar amb foc
img
Fernando Sáez Aldana | 13-07-2017 | 04:44

Fantasia lírica en dos actes amb llibret de la CUP i música de la ERC.

Personatges:

Marià, Arxiduc de Genova-Niviene, invalid del rei d’Espanya

Sor Aya, mà dreta del Arxiduc

Cristòfor, anomenat Mont’or, recaptador d’impostos

Oriol, Vescomte de La Jonquera

Rufià, sicari republicà, mal vist pel Vescomte

Anna de Codorniu, guerrillera cupacavana brut nature

Karles Putsch-Demón, virrei de Catalunya, ximple útil dels anteriors

Pedro el Bonista, reencarnació de Pedrusc l’Obtús, innoble pretendent a invalid

Pau el Malvat, un altre innoble pretendent però pitjor que la quina

L’esperit de Jorge de Capadòcia (més conegut com Sant Jordi)

Guerrillers, pagesos, il·lusos, rufians, corruptes, sediciosos, xulos, covards, la gent.

 

Acte I.

Espanya, any 40 de la Transició. La pèssima gestió del virregnat català per la corrupta casta governant genera un descontentament popular (Cor «Ja la bossa no sona») que el sàtrapa d’origen prussià Karles Putsch, sobrenomenat el Demón per la cort madrilenya, titella(1) dels republicans acabdillats pel Vescomte de la Jonquera, ostatge al seu torn del somatén Cup de Cava (els cupacavans) dirigit per Anna de Codorniu, intenta neutralitzar agitant la bandera de la demagògia, que és la catalana estelada contra la Història (Recitatiu i ària «Catalans i catalanes, ¡Espanya ens roba!»). Una torba enfuriada exigeix el cap de l’odiat recaptador Cristòfor, sobrenomenat «Mont’or», a qui l’Arxiduc Marià protegeix nomenant-ho copríncep d’Andorra (Cor d’evasors «¡Salvados!…Amnistía, gran señor». Putsch-Demón amenaça amb la independència i el Genova-Niviene encarrega a Sor Aya una «operació diàleg», mínimament invasiva (Duo bufo «Ego, delego, di algo, dígalo, diálogo»).

 

Acte II.

L’esperit de Sant Jordi s’apareix en somni al virrei per demanar-li sensatesa

(Arioso «Karles, ¿on és el seny?… tu jugues amb foc») però quan desperta ho destitueix com a patró de Catalunya i, amenaçat de mort política per Anna i Rufià, sicari del Vescomte («¡De l’Estat desconnecta, criatura abjecta!») proclama la República catalana (Recitatiu i ària «Encara que ens cremem fins al serrell(2)… ¡Independència, diví tresor!»). Els innobles castellans Pedro el Buenista i Pablo el Malo neguen el seu suport a l’invalid (Cuplé «Podemos pero no queremos… y quítate que nos ponemos»). Incapaç d’afrontar la revolta, Marià ordena a la seva mà dreta signar la capitulació, però quan Putsch-Demón, el Vescomte i la Codorniu saluden a la xusma des del Palau de la Generalitat (Trio «¡Ja, ja, ja! Ja som independents!»), Sor Aya eleva una pregària al cel i a l’instant l’estàtua de Sant Jordi situada després de la balconada cobra vida i ordena al drac llançar la seva flamarada contra els tres fins a convertir-los en capitosts rostits(3). (Ària «Qui juga amb foc es crema… ¡Seny per sempre!»). Horroritzada, la multitud es dispersa llançant histèrics vives a Espanya (Cor final «Menuts collons té el nostre sant patró»).

(1) marioneta (2) flequillo (3) cabecillas asadas

 

(Traducció: www.traductor.cc/espanol-a-catalan/)